Què és l’ansietat?
L’ansietat és una emoció que s’experimenta en situacions en les que la persona se sent amenaçada per un perill extern o intern.
S’hauria de diferenciar entre por (la persona coneix l’objecte extern i delimitat que l’amenaça i es prepara per respondre) i ansietat (la persona desconeix l’objecte, essent l’amenaça interna i existint una dificultat en l’el·laboració de la resposta).
L’ansietat no és sana quan és desproporcionada i massa prolongada en el temps per l’estímul desencadenant.
A diferència de l’ansietat relativament lleu i transitòria causada per un esdeveniment estressant, els trastorns d’ansietat duren com a mínim sis mesos i poden empitjorar si no es tracten.
Quins són els símptomes més habituals?
- Palpitacions
- Sensació d’ofec
- Angústia
- Fòbies
En l’ansietat infantil, les manifestacions són similars a les descrites per a l’adult, revestint característiques especials les fòbies (per tractar-se de pors a la foscor, als animals i a la separació dels éssers estimats).
Existeixen diferents quadres clínics en els que l’ansietat és el símptoma fonamental:
- Trastorn per crisi d’angoixa, en el que l’ansietat es presenta de forma episòdica com palpitacions, sensació d’ofec, inestabilitat, tremolors o por a morir-se.
- Trastorn d’ansietat generalitzada, com un estat permanent d’angoixa.
- Trastorn fòbic, amb pors específiques o inespecífiques.
- Trastorn obsessiu-compulsiu, amb idees intrusives i desagradables que poden acompanyar-se de rituals que disminueixen l’angoixa de l’obssesió (rentar-se moltes vegades per por a contagiar-se, comprovar les portes o els endolls, dubtes continuus, etc).
- Reaccions d’estrès agut o estrès postraumàtic.
- Trastorns d’adaptació a situacions vitals adverses.
Quin és el millor tractament?
Es recomana anar a un/a psicòleg@ o psicoterapeuta per a que faci un diagnòstic i un pla d’intervenció psicoterapèutica. La psicoteràpia pot durar unes setmanes o varis mesos en funció de cada persona.
Si la persona decideix anar al servei d’atenció primària ha de saber que la resposta habitual en l’atenció primaria per l’ansietat, degut a la saturació del sistema de salut pública, és el tractament farmacològic, malgrat que el tractament recomanat per als problemes d’ansietat és la teràpia psicològica. En aquest sentit, les pastilles són capaces de controlar o mantenir a ratlla els símptomes en algunes persones, però no intervenen en les causes del problema, amb la qual cosa el tractament queda lluny de ser eficaç i pot tornar-se crònic. En altres persones, els efectes secundaris de les pastilles són tan greus que han de deixar les pastilles.