El món ha canviat en poc temps i ha passat de ser un lloc segur a ser un lloc insegur, on perilla la nostra salut degut a un enemic invisible que ni tan sols veiem i que en sabem ben poc de com es transmet. Aquest canvi colossal en el món fa que les persones tinguem diverses dificultats per adapatar-nos al present i poguem assimilar el que estem vivint i, el més difícil, poguem viure sense que la por ens acompanyi cada dia. La pandèmia del covid i la por a ser contagiada o tenir la mort tan a prop ara, fa que apareguin moltes malalties psicòlogiques en les persones. Malalties com ansietat, agarofòbies, fòbies, depressió, trastorn d’estrès post traumàtic.
Paral·lelament a aquest augment del malestar de les persones per la por, el confinament ens ha deixat sols i soles, ens ha tret la feina, els amics, la família i ens han aïllat. El confinament té efectes molts negatius a nivell psicològic, ja que les persones som mamífers socials que construïm vincles amb els nostres iguals que ens aporten benestar psicològic i creixement.
A banda de tot això, també ens han congelat la voluntat, que és el motor de la motivació. No podem decidir si volem anar o venir, si sortim o entrem, no podem decidir, hi ha un estat «pare» que ens diu el que podem fer i ens prohibeix coses, coses molt bàsiques per a la salut mental de les persones.
Com ens afecta el covid a nivell de salut mental?
Segons la Revista de Psicopatologia i Psicologia Clínica (2020), les patologies que han augmentat en la població adulta durant aquesta segona onada són alteracions de l’estat d’ànim, l’ansietat, l’augment de les addiccions, l’alteració de la son i l’alimentació, la fatiga pandèmica, l’estrès post-traumàtic, els dols patològics, els problemes d’adaptació, el síndrome de la cabana, els efectes de les seqüeles psicològiques en el deteriorament de la salut física (obesitat, hipertensió, disfunció immunològica, malalties cròniques,…).
A nivell individual, si veiem que tenim alguna d’aquestes alteracions és important que busquem ajuda psicològica perquè no es cronifiqui cap d’aquestes situacions.
Ajuda psicològica no vol dir tractament farmacològic, que és la solució que ens donen des del nostre sistema de salut pública actualment. Tot i que hi ha cada vegada més presència de psicòlegs en els serveis de salut, aquests professionals només tenen uns vint minuts per atendre a una persona i en vint minuts, poca feina es pot fer.
A nivell de salut pública, hem d’exigir als nostres governs que incloguin la psicoteràpia en els serveis públics, ja que els tractaments psicològics no són un luxe, sinó un servei essencial, són un dret.